educazione sentimentale

Volia parlar de l’educació de valors, que sempre he cregut que és molt més important que ensenyar les capitals i els rius d’un país, per exemple. Jo estic treballant en un esplai i el que treballem amb els nens, sobretot, són els valors de la solidaritat, la igualtat i tot això els va molt bé per saber comportar-se, saber conviure amb els companys i a créixer com a persona.

I per mostrar-vos-ho millor, m’agradaria que veiéssiu aquest vídeo al youtube que trobo que és molt bo i mostra perfectament el que us vull dir. Està en italià però subtitulat en espanyol, va una mica ràpid però es pot entendre perfectament, si més no, és perquè agafeu una idea.



Després d’haver-lo vist, volia comentar unes quantes coses que m’han sorprès molt:
- Quan davant de l’escola, el pare li dóna l’esmorzar al nen i li diu: menja-te’l tot tu, no li donis res als teus companys.
- Quan estan asseguts a la taula acabant de menjar i parlen del cop de puny que li han donat al nen a l’escola i el pare li diu que no es quedi parat i li torni i que recordi un refrany: "è meglio un bei processo che un bei funerale" que crec que s’entén perfectament.
- El moment que estan al cotxe i el pare es fica per un carrer en direcció contraria per arribar bé a l’escola o quan fan el truc del mocador al final.
- O quan el pare parla de les seves idees sobre la política directament afecta al pensament del nen perquè pràcticament podríem dir que li està inculcant les seves idees. Pot ser a vegades nosaltres parlem i de forma involuntària i indirectament, condicionem les idees del nen, però no ho fem de la mateixa forma que el pare.
- I per acabar, comentar el final, que és molt dur però alhora molt irònic i divertit, perquè és el que he dit abans, que el pare deia les coses perquè el nen aprengués (segons les idees del pare) i finalment, ha seguit el refrany que sempre li recordava: el món és rodó i qui no manté l’equilibri, cau.